Romans i cartaginesos a Hispània

Cap a mitjan segle III aC, els cartaginesos (habitants de Cartago, una colònia fenícia fundada el 814 aC a prop de l'actual Tunis) van ampliar la seva presència a la península per obtenir una compensació per la pèrdua de territoris (Sicília) que havia comportat la seva derrota davant de Roma en l'anomenada Primer Guerra Púnica, aizí com per obtenir recursos per pagar els tributs que la República romana els havia imposat.

Cap al 226 aC, un any després de la fundació de Cartago Nova (actual Cartagena) i davant de l'expansió dels púnics a la península, roma va promoure la signatura de l'anomenat Tractat de l'Ebre, que feia d'aquest riu el límit de l'expansió cartaginesa cap alnord. Però la concòrdia entre les dues potències va durar molt poc. La presa per part del líder cartaginès Anníbal (219 aC) de la ciutat de Sagunt, que algunes fonts romanes situaven al nord de l'Ebre, va ser considerada per Roma com a casus belli i l'any següent van començar les hostilitats que van desembocar en la Segona Guerra Púnica (218-201 aC).