La revolució agrícola del segle XVIII

Fins al s. XVIII, l'agricultura va continuar sent trdicional i poc productiva. Com que el nivell tecnològic era baix, l'agricultura depenia dels cicles de la naturalesa i, per tant, era molt vulnerable a les catàstrofes. Una sequera, una inundació o una plaga provocaven la pèrdua de la collita i, com a conseqüència, la fam i la mort entre la població.
Cap a la fi del s. XVIII va començar una gran revolució agrícola que va capgirar les tècniques i els rendiments de l'agricultura. El canvi va començar a la Gran Bretanya i, a poc a poc, es va transmetre a la resta de l'Europa occidental i altres països com els EUA. La major part de l'Àsia, l'Àfrica i Iberoamèrica van quedar fora del procés.
La productivitat agrícola va augmentar notablement gràcies a la millora de les tècniques de conreu i als canvis en les estructures agràries.