Els canvis en les tècniques de conreu

Entre les millores que van contribuir a augmentar la producció agrícola destaquen els sistemes nous de rotació contínua de conreus, amb l'abandonament del recurs antic de períodes de guaret molt freqüents. Els nous conreus herbacis de llegums, naps o patates alternats amb els conreus tradicionals, permetien cultivar contínuament el sòl sense por d'esgotar-lo.

La relació estreta entre agricultura i ramaderia és un altre dels trets essencials de la revolució agrària ddel s. XVIII. Molts dels conreus nous servien per alimentar el bestiar a l'hivern, de manera que va augmentar el nombre de caps de bestiar. I, alhora, l'increment de l'adob animal (fems) va comportar més fertilitat a la terra.

Un segon grup d'innovacions es va introduir més tard, ja en el s. XIX: moltes feines agrícoles van deixar de ser manuals i van passar a ser fetes per màquines (segadores, màquines de batre...) i els adobs naturals es van substituir o complementar amb fertilitzants químics.