Dinastia JulioClàudia (27 aC-68 dC)

Durant aquesta dinastia, relacionada directament amb August i els seus succesors immediats, l'Imperi es va consolidar. S'hi van incorporar els territoris d'Egipte, Mauritània, zones fronteres de la Germània (Alemanya) i de Britània meridional (Anglaterra), aquesta última sota el govern de l'emperador Claudi. Aquesta expansió es va aconseguir amb derrotes serioses, com ara la que va patir Roma el 9 dC, contra les tribus germàniques a la seva de Teutoburg, que avui es troba al turó de Kalkriese, a prop de la ciutat d'Osnabrück. Després d'aquest desastre, el mateix August va recomanar al seu successor Tiberi que no intentés ampliar l'Imperi més enllà del Rin.

La pax romana i l'extensió de l'imperi

Els territoris que actualment anomenem Imperi romà van ser, en relitat, conquerits durant el període de la República, principalment entre els segles III i I aC. Quan August va arribar al poder, el Mediterrani ja era un Mare Nostrum. No obstant això, a partir de la nova organització que va impulsar aquest primer emperador, els territoris conquerits (que van arribar a sumar 44 províncies durant l'etapa imperial) van ser distribuïts en dues grans categories.

- Les províncies senatorials (provinciae senatus et populi), les que tenien un caràcter més submís al poder de Roma i, per tant, no necessitaven una vigilància constant. Estaven administrades per un governador nomenat pel Senat i no disposaven de guarnicions militars.

- Les províncies imperials (provinciae Caesaris), territoris no totalment pacificats, on es feia necessària la presència de tropes que depenien de l'emperador, el qual nomenava un lloctinent per governar-les.

Octavi August, el primer emperador

Des de l'any 27 aC Octavi va ser conegut amb el sobrenom d'August (Augustus, el ''sacrosant o venerable''), i tenia a les seves mans tot el poder de Roma. Però malgrat aquesta autoritat absoluta no es va considerar mai oficialment la idea de restaurar la monarquia. Teòricament, continuaven en funcionament les institucions republiacnes, però en la pràctica el nou emperador (imperator) es feia reconèixer anb el títol de Princeps civium et senatus, és a dir, ''el primer dentre els ciutadans i senadors''. De fet, aquest primer període de la història de l'Inperi romà es coneix com a Principat.

Els poders vitalicis de l'imperium i la potestas tribunicia, a més del nomenament com a Pontifex maximus, li van donar un control sobirà sobre l'administració civil i militar, tant a Roma com a les províncies. En qualitat de prefecte de costums intervenia directament en el nomenament dels membres del Senat. El tresor públic (aerarium) també estava sota la seva supervisió.

La mateixa seguretat de l'emperador va augmentar en quedar instituïda una nodrida escorta coneguda com a guàrdia pretoriana (cohors praetoria) al comandament d'un perfecte de pretor, que sempre era un home de confiança de l'emperador.

El camp entre l'edat antiga i l'edat moderna

Durant tots aquests segles, la majoria de la població, al voltant del 90%, vivia al camp, en petits poblets.

Una part de les terres estava dividida en parcel·les petites, propietat dels pagesos que les treballaven per tal de sostenir-se. Però la part més important eren propietat d'una minoria de terratinents, que utilitzava esclaus o serfs per fer les feines agrícoles. També hi havia terrenys comunals, que tothom podia fer servir.

Els sistemes de conreu eren rudimentaris. Es feia servir el guaret, és a dir, no es conreava tot el terreny, sinó que cada any es deixava una part improductiva perquè descansés. Durant aquests segles hi van haver poques innovacions.

El Neolític

Les primeres espècies cultivades van ser cereals: blat al Pròxim Orient i a Europa, àrros a l'Àsia i blat de moro a Amèrica. Les eines utilitzades per a les feines agrícoles eren molt rudimentàries. Per llaurar la terra, els éssers humans van utilitzar, inicialmentm un pal; i més endavant van fabricar aixades. Per tallar les messes i recollir la collita, en un principi feien servir les mans i, més tard, van utilitzar maxil·lars d'ovelles; desprès van col·locar dents del bestiar en suports de fusta i van construir les primeres falçs. Per noldre el gra feien servir molins de mà. Més tard, es va inventar l'arada, que permetia llaurar més quantitat de terra d'una vegada i més de pressa que amb l'aixada.

La Revolució Agrícola

El Naixement de l'agricultura i la ramaderia

Els primers grups humans vivien de la cacera, la pesca i la recol·lecció de fruits silvestres. Només fa uns 10.000 anys, al neolític, els éssers humans van començar a cultivar les plantes i a domesticar els animals: era el naixement de l'agricultura i la ramaderia. A partir d'aleshores,nels éssers humans van construir pobles a prop dels camps de conreu i es van fer sedentaris.

Història de Roma: de la República a l'Imperi

Ascens de la Roma Imperial

Després de la mort de Juli Cèsar, a Roma es va produir un nou repartiment de poder a través d'un segon tiumvirat (43aC) integrat per:

- Octavi, nebot i fill adoptiu de Cèsar, que va assumir el poder de Roma i la part occidental de l'Imperi.

- Marc Antoni, lloctinent de Cèsar, que es va quedar al comandament dels territoris orientals.

- Lèpid, governador de la Gàl·lia Narbonesa, que tenia el control d'Àfrica.

No va trigar a començar una nova guerra civil entre els nous triumvirs, i durant aquest conflicte es va gestar l'origen del poder polític imperial al voltant de la figura d'Octavi, després que aconseguís la submissió d'Àccium (Actium) l'any 31 aC. Aquesta data és la que tradicionalment es considera l'inici de l'Imperi com a tercer i últim període en la història de Roma.

Analitza i tradueix aquestes frases:

1. Pulchra puella in domo cum amicis venit.

.......N/Subjecte......Abl/CC......Abl/CC.....V(sg)

La noia bonica ve a casa amb els seus amics.

2. Amicus meus amicam foedam habet.

.......N/Subjecte............Ac/CD............V(sg)

Un amic meu té una amiga lletja.

3. Julia et Claudius in campo ludunt.

..........N/Subjecte........Abl/CC.......V(pl)

La Júlia i en Claudi juguen al camp.

Exemple d'aplicació del procediment de traducció i anàlisi

Vulpes personam tragicam cum cervo videt.

Nom/S.....Ac/C.Directe........Abl/C.Circ..V(sg)

Una guineu veu una màscara de teatre amb un cèrvol.

Puella rosas amici amat.

Nom/SAs/C.DGen/C.NV(sg)

La noia estima les roses de l'amic.

Puer puellam in campo videt.

Nom/S.As/C.D..Abl/C.Cir..V(sg)

El noi veu la noia al camp.

Anàlisi i traducció d'un text

1. Localitzar el verb de la frase i subratllar-lo. Mirar si el verb està en singular (-o, -s, -t) o en plural (-mus, -tis, -nt). La majoria de vegades el verb està al final de l'oració.

2. Buscar un nominatiu/subjecte que concordi amb el verb. És a dir, si el verb està en singular, haurem de buscar un nominatiu singular (-us, -er, -a, consonant excepte -m); en canvi, si el verb està en plural, haurem de buscar un nominatiu plural (-i, -ae).

3. La resta és fàcil. Hem de recordar que la terminació de l'acusatiu/complement directe és -m en singular i -os en plural.

4. Les terminacions de l'ablatiu/complement circumstancial sóm -o, -a en singular i -is en plural.

5. Finalment, les terminacions del complement de nom són -i, -ae en singular, i -orum, -arum en plural.