Les unificacions italiana i alemanya van tancar l'etapa de les grans revolucions liberals i nacionals a Europa. Al darrer terç del segle semblava que s'havia aconseguit una certa estabilitat política i de fronteres.
Però, en realitat, encara hi havia un seguit de conflictes que continuaven latents. D'unabanda,
persistien greus problemes nacionals a l'interior de l'Imperi Austríac i també de l'Imperi Turc que
mantenien dominats pobles amb aspiracions d'independència.
Aquest era el cas d'hongaresos, txecs, croats i polonesos pel que fa a Àustria, i de serbis, romanesos i búlgars en el cas de Turquia. Així mateix,
en aquests imperis les reformes liberals també havien estat nul·les o, si més no, molt limitades i, com a conseqüència,
les aspiracions d'emancipació continuaven pugnant per reformar el sistema polític.
No hay comentarios:
Publicar un comentario