En les monarquies absolutes el monarca està per sobre de tots els habitants del seu regne i tots són els seus súbdits, sotmesos a ell i governats per ell. L'autoritat del monarca prové directament de Déu, en nom del qual exerceix el poder. Com a reflex del poder diví, el monarca poseeix un poder absolut: ell és la llei, l'autoritat màxima de govern, el cap de justícia i dirigeix la política interior i exterior. No se sotmet a cap control i no comparteix sobirania amb ningú.
En les monarquies constitucionals, en canvi, la voluntat de la nació s'expressa mitjançant l'elaboració de lleis per part del Parlament, i hi ha una Constitució que és el marc que regula les relacions dels ciutadans i a través de la qual l'Estat garanteix els drets dels ciutadans, és a dir, les llibertats fonamentals dels individus: llibertat de consciència, d'expressió, de reunió... Aquest individu lliure és un ciutadà i el conjunt de ciutadans constitueix la nació, que deté la sobirania. També s'hi estableix l divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial), perquè el poder no sigui mai absolut. En la primera fase de la Revolució, per exemple, França va esdevenir una monarquia constitucional en què el rei conservà el control del poder executiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario