L'Interregnum

Com que la monarquia a Roma no era una institució hereditària, es va haver d'establir un procediments per assegurar la succssió pacífica al tron de la ciutat.
Quan moria el rei, s'obria el període anomenat interregnum; durant aquest espai de temps, el Senat s'encarregava d'escollir un dels seus membres com a interrex, la funció principal del qual era designar el nou monarca en el termini de cinc dies. En el cas que no designés cap persona, el càrrec d'interrex passava a un altre senador durant cinc dies més, i així successivament fins que s'aconseguia l'objectiu fixat.
Encara que el poble reunit en assemblea havia de donar el vistiplau al candidat nomenat, aquest no podia accedir al tron si no l'aprovava el Senat. A més, els auspicis que es practiquessin sobre la persona designada havien de ser favorables, ja que això demostrava la bona disposició dels déus cap al nou monarca.
Finalment, cal dir qe el nou rei passava a ocupar el tron directament, sinó que havia de complir un requisit legal: els comicis curiats (el poble en assemblea, una altra vegada) havien de dotar-lo d'autoritat legal conferint-li l'imperium, el poder que el capacitava per aplicar la llei i dirigir les tropes per mitjà de l'anomenada lex curiata de imperio.