Les conquestes de Napoleó

Anal·litza la visió diferent de la presència francesa a Europa i explica a quines reaccions i a quines actituds va donar lloc.
El primer gravat és una apologia de la Revolució i de les repercussions positives de la seva difusió
per Europa. S'hi mostra un home que amb una roda genera una corrent elèctrica que a través d'un cable sorgit d'un barret frigi (símbol de la República) fa caure a terra els trons dels monarques europeus.
El gravat inferior, per la seva banda, mostra les altres conseqüències de la Revolució: Napoleó dirigeix els seus soldats durant una espoliació d'obres d'art i riqueses.
Destaca el detall de la creu trepitjada a terra.
Els gravats motren les dues cares de les campanyes napoleòni-ques. El primer reflecteix l'entusiasme amb què al principi fou acollit pels liberals, que veien en Napoleó el representatn d'un poble francès que es defensava de la tirania absolutista i un propagador de les idees alliberadores de la Revolució.
El segon, per la seva banda, revela la realitat d'un exèrcit que d'alliberador va passar ràpidaent a ser conqueridor, que rapinyava i saquejava en aquells països que subjugava com qualsevol altre exèrcit invasor.
Així, els exèrcits napoleònics, acollits al principi com a alliberadors després d'acabar amb institucions pròpies de l'Abtic Règim als països ocupats, aviat van ser vistos com a opressors, fet que va donar lloc a rebel·lions nacionals i liberals per expulsar-los, fruit justament dels ideals difosos per França.