Invocar les muses

També es creia que tant filòsofs com poetes s'inspiraven en les mateixes muses, a les quals invocaven a l'inici de les seves obres.

Trobem exemples notables d'aquestes invocacions (invocatio) des dels orígens de la literatura grega: el poeta Homer, en l'inici de les seves cèlebres obres llíada i Odissea, demana a les muses que cantin la còlera d'Aquil·les o les aventures d'Odisseu. De la mateixa manera, el gran poeta llatí Virgili, en els primers versos de l'Eneida, sol·licita a les muses que narrin les causes dels sofriments de l'heroi que dóna nom al poema.

Posteriorment, les referències a les muses i al mont Parnàs es van cnvertir en un recurs molt habitual per als escriptors i els poetes de tots els temps. Per exemple, Dant, en la Divina Comèdia; William Shakespeare, en el pròleg de la tragèdia Enric V; John Milton, en El Paradís perdut; Luis de Gòngora, en la Fábula de Polifemo i Galatea, i també en la novel·la catalana anònima de Curial e Güelfa.