Les conquestes de Napoleó II

3) Quins Estats independents de França van passar a ser aliats de Napoleó?

Alguns països van ser en determinats períodes aliats de França. És el cas d'Àsturia, Prússia o dels països nòrdics. Malgrat tot, aquests Estats formarien part de diiverses coalicions antinapoleòniques.

4) Quins van ser els únics territoris no ocupats l'any 1811? On es va produir la revolta popoular més important contra Napoleó?

Els territoris no ocupats el 1811 són Portugal, la Gran Bretanya, Noruega, Dinamarca i els Imperis austríac, rus i turc.
La revolta popular més important contra Napoleó va tenir lloc a Espanya el 1808, quan es va desenvolupar l'anomenada Guerra del Francès, que va marcar el declivi de l'Imperi napoleònic, el ual va ser definitivament derrotat el 1815.

Les conquestes de Napoleó

2) Digues sobre quins països actuals s'estenia l'Imperi napoleònic. Quins paísos n'eren dependents i controlats per França?

L'Imperi napoleònic es va estendre sobre els acuals paísos de França, Holanda, Bèlgica, nord i centre d'Itàlia, Eslovènia, este de Croàcia, els territoris alemanys que hi ha a l'esquerra del Rin i Catalunya. Eres països dependents o vassalls de França els següents: Itàlia, Nàpols, la Confederació Helvètica, la Confederació del Rin, el Ducat de Varsòvia i Espanya.

Mapa de l'Imperi Napoleònic

1) Quins esdeveniments van fer possible l'arribada de Napoleó al poder?
L'arribada de Napoleó al poder va ser facilitada per la conflictivitat social que hi havia a França després de ser aprovada la Constitució de 1795, la qual limitava els drets polítics de les classes populars. Al nou govern s'hi oposaven tant els partidaris de l'absolutisme com les clases populars, a la qual cosa s'afegia la lluita contra les potències absolutistes d'Europa, que eren contràries a la França revolucionària.
En aquest text, l'exèrcit va adquirir una gran importància, ja que era l'unic estament capaç d'imposar l'ordre i assegurar la defensa nacional. En aquell exèrcit hi destacava un jove general, Napoleó Bonaparte, que no pretenia toranar a l'Antic Règim, sinó consolidar els èxits de la Revoolució en el seu aspecte més conservador.

Activitat 2 Llatí 26/01/2010

Completa en la teva llengua aquesta fitxa de presentació:

Ego sum Sandra.
Meus pater est Jose Luis.
Mea mater est Merche.
Studeo in IES Ribera Baixa.
Habito in El Prat.
Amici aut amicae sunt Melody, Julito, Cristian, Julieta, Denise.

Activitat 1 Llatí 26/01/2010

Completa les paraules amb la terminació correcta.

1. Pueri in horto sunt. / Els nens estan al jardí.
2. Pater Lucii et Claudiae Claudius est. / El pare del Lluci i de la Claudia es dia Claudi.
3. Puella in terra sedet. / La nena seu al terra.
4. Claudi et Marcia cum pila ludunt. / La Claudia i la Marcia jugan a la pilota.
5. Marcus et Antonius amici Lucii sunt. / El Marc i l'Antoni son amics del Lluci.
6. In via cum amicis puella ludit. / Al carrer amb les seves amigues juga la noia.
7. Claudius et Iulius laeti sunt. / En Claudi i en Juli estan contents.
8. Servi domini in villa laborant. / Els criats del senyor treballen a la mansió.
9. Frater Claudii Lucius est. / El germà del Claudi es diu Lluci.
10. Claudius et servi in magna villa habitant. / El Claudi i els criats viuen en una masió gran.

Activitat Llatí, Història de Roma 21/01/2010

https://docs.google.com/leaf?id=0B9JGmmOccuWdMTgyZGE2OWItNmU5YS00NWZhLTlhM2YtMmMxNTAxM2QwYmE1&hl=ca

Napoleó VIII

Els 1814, després d'haver estat derrotat a Rússia i a Espanya, Napoleó deixà el poder. Tot i el seu retorn efímer, el 1815 fou derrotat definitivament a Waterloo, i no sols a França, sinó a tot Europa semblava inevitable que tornaria l'Antic Règim.

Napoleó VII

Així, paradoxalment els ideals de llibertat que van escampar els francesos van ser la base ideològica amb la qual els patriotes de nombrosos països es van oposar a la presència francesa. L'aixecament protagonitzat els 1808 pels espanyols contra la invasió i la imposició d'un rei estranger (Josep Bonaparte) va ser el primer, el més nombrós i el que va marcar el declivi de l'imperi napoleònic.

Napoleó VI

Però, d'altra banda, els interessos de França, i especialment els de la burgesia (cobrar impostos, fer negocis o apropiar-se les riqueses dels països sotmesos), prevalien per sobre dels ideals revolucionaris. Els exèrcits actuaven, a més, com a conqueridors que sotmetien les nacions i això va desencadenar uns sentiments nacionals contra la França invasora.

Napoleó V

A tots el països que França s'havia annexionat o que estaven sota la influència francesa, en què Napoleó va col·locar al tron familiars o generals del seu exèrcit, s'hi van difondre les idees revolucinàries: la supressió dels drets senyorials, els delmes, els privilegis no biliaris i la consagració de la llibertat i la igualtat legal. També s'hi va proclamar la llibertat econòmica, el dret de propietat i la llibertat religiosa. Per això, a molts indrets les poblacions acollien la seva arribada al principi com si fossin uns alliberadors.

Napoleó IV

El 1811 l'Imperi Napoleònic era en al seva màxima esplendor: anava d'Alemanya a Itàlia i nombrosos països es convertiren en Estats vassalls seus. Excepte la Gran Bretanya, la resta d'Europa se situava sota el domini o el control de França.

Napoleó III

Un dels motius del prestigi i del poder de Napoleó va ser la seva capacitat per allunyar el perill d'una invasió estrangera contra França. Els monarques abso-luts europeus s'havien oposat des del començament a la França revolucionària i havien coalitzat els seus exèrcits per lluitar-hi en contra.

Napoleó va aconseguir derrotar aquests monarques i conguerir amb els seus exèrcits una bona part d'Europa.

Napoleó II

L'obra pilítica de Napoleó ha estat qualificada de contradictòria, ja que d'una banda va consolidar les conquestes revolucionàries principals (igualtat jurídica, abolició de règim feudal, supressió dels ordes religiosos, venda de les terres de l'Esglèsia, redefinició de la propietat de la terra en un sentit capitalista), i de l'altra va trair l'esperit de la Revolució amb l'establiment d'un règim autoritari i el retorn al poder d'una nova classe de notables -aristocràcia i alta burgesia-.

La meva personalitat

Posa una creu a la característica que s'adapta més a la teva personalitat.

Nerviós M'altero facilment i a vegades em costa dominar-me

Tranquil Em prenc les coses amb molta calma, no m'altero fàcilment

Extravertit Sóc obert, m'agrada molt telaionar-me amb els altres

Introvertit Sóc tancat, no m'agrada gaire relacionar-me molt amb la gent

Reflexiu Abans de prendre una decisió m'ho penso bé

Impulsiu Faig gairebé sempre les coses sense pensar-les massa

Optimista Veig sempre l'aspecte positiu de les coses, acostumo a estar sempre content

Pessimista Acostumo a veure-ho tot negre, penso que les coses sortiran malament

Amb iniciativa Sé prendre decisions adequades en cada moment, improvisar solucions

Adaptable Ràpidament m'integro dins un grup i en circumstàncies noves

Directiu M'agrada dirigir, prendre decisions, coordinar equips de persones

Sociable M'agraden molt les relacions amb els altres i me'n surto bastant bé

Submís Prefereixo que m'organitzen el treball, que em dirigeixin el que haig de fer

Segur Tinc idees pròpies, tinc seguretat en mi mateix, sé cap a on vaig

Atrevit M'agrada el risc, no tinc por del perill, sóc aventurer/a

Idealista Em guio pels meus ideals, sóc poc pràctic/a

Realista Sóc molt pràctic/a, no em guio per ideals ni construccions imàginaries

Les meves aptituds

Senyala quines aptituds penses que tenms més desenvolupades:

Manuals (manipular objectes, arreglar aparells...)

Mecàniques (capacitat per comprendre mecanismes complexos...)

Físiques (agilitat, força, flexibilitat, resistència...)

Organitzatives (estructurat, ordenat, endreçat, operatiu...)

Directives (donar ordres a altres, liderar un grup, dirigir un col·lectiu...)

Socials (relacions humanes, extraversió, comunicatiu, ajudar els altres...)

Didàctiques (saber ensenyar, explicar bé i amb claredat una cosa...)

Artístiques (saber dibuixar, pintar, dissenyar....)

Musicals (saber tocar un instrument, cantar, compondre música...)

Lingüístiques (domini de l'expressió oral i escrita...)

De concentració (capacitat per mantenir l'atenció en una activitat...)

Matemàtiques (saber resoldre problemes matemàtics, facilitat de càlcul...)

Científiques (capacitat científica, capacitat d'observació, experimentació...)

Espacials (saber representar-se figures, girs, volumns, càlcul de distàncies...)

Napoleó I

El 1799, Napoleó va ser nomenat primer cònsol, és a dir, cap de govern durant tres anys. A poc a poc, va anar imposant un poder cada vegada més dictatorial: el 1802 es va proclamar cònsol vitalici i el 1804 es va coronar emperadoramb el nom de Napoleó I. L'Imperi napoleònic va perdurar durant deu anys. Els seus grans triomfs militars i la seva capacitat per governar amb mà de ferro reprimint les revoltes populars i els complots dels absolutistes el van consolidar sense cap discussió en el poder.

El directori II

En aquest context, i en plena guerra contra les potències absolutistes d'Europa, l'exèrcit va començar a tenir una importància enorme, perquè era l'únic capaç d'imposar l'ordre i assegurar la defensa nacional. Un jove general de l'exèrcit, Napoleó Bonaparte, va acabar protagonitzant, gràcies al suport de la burgesia, un cop d'Estat el 18 de Brumari del 1799 i concentrà tot el poder a les seves mans.

El directori I

Al final del 1794 la burgesia conservadora va tornar a prendre el control de la revolució. Va establir un govern col·legiat (Directori) i va elaborar una Constitució que consagrava el predomini dels propietaris i limitava els drets polítics de les classes populars. El liberalisme de la nova república s'oposava tant a l'absolutisme i a l'aristocràcia com a la democràcia social dels jacobins i, per tant, tenia l'oposició dels partidaris de l'absolutisme i de les classes populars.

La convenció III

La radicalització de la revolució i el govern dictatorial dels jacobins, amb Robespierre al capdavant, van provocar l'oposició d'una bona part de la burgesia. Per mitjà d'un cop d'Estat, pel juliol del 1794 van ser enderrocats i executats els principals dirigents jacobins.

La convenció II

Els tribunals revolucionaris castigaven amb presó o mort els sospitosos de ser contrarevolucionaris (Terror). Unes 50.000 persones van ser executades. El mateix rei Lluís XVI i la seva dona Maria Antonieta van ser acusats de traició i els van quillotinar.

La convenció I

La revolució va entrar a l'etapa radical i democràtica, en què s'intentaria oferir igualtat a tots els ciutadans. Es va promulgar una nova Constitució (1793) que reconeixia el sufragi universal i es va organitzar un govern revolucionari que va legislar una sèrie de lleis socials com ara el control de preus, l'assegurança per als pobres i la instrucció obligatòria fins als dotze anys. A més, es decretà la lleva en massa per organitzar un poderós exèrcit que s'enfrontés a la invansió estrangera.

La caiguda de la monarquia III

Per l'abril del 1792 els austríacs van envair França i van arribar a les portes de París. La situació va originar un clima de revolta entre les classes populars (sans-culottes). Un nou grup polític més radical, els jacobins, va mobilitzar el descontentament del poble, i el 10 d'agost de 1792 les masses populars de París van assaltar el Palau Reial, van ficar el monarca a la presó i van proclamar la República (setembre del 1792).

Exercici 2 Llatí 19/01/2010

Uneix cada un dels noms de la columna de l'esquerra amb un altre de la columna de la dreta amb què pugui estar relacionat:

Tit Taci Ascani

Lloba Palatí

Amuli Quirí

Roma quadrata Rea Sílvia

Ròmul Sabins

Enees Larència

Exercici 1 Llatí 19/01/2010

Completa les oraciones següents amb els noms corresponents. Busca la informació que necessites a les entrades que has publicat al bloc sobre la història de Roma.

1. Després d'haver-se instal·lat al Laci, Enees va fundar la ciutat de LAVINIUM.

2. Amuli va ser un dels reis de la ciutat de ALBA LONGA.

3. Rea Sílvia va ser obligada a convertir-se en vestal pel seu oncle AMULI.

4. El pastor que, segons algunes fonts, va recollir els bessons es deia FÀUSTUL.

5. Ròmul va establir els límits de la ciutat de Roma al turó del PALATÍ.

6. El monarca de la tribu dels sabins era TIT TACI.

7. Ròmul un cop divinitzat, va ser indetificat amb el déu QUIRÍ.

El rapte de les sabines

Com que la nova ciutat necessitava pobladors, Ròmul va decretar que Roma n'acolliria uns quants de tots els que s'hi presentessin sense tenir en compte el seu passat. Al mateix temps, va intentar establir aliances amb els pobles veïns per mitjà d'enllaços matrimonials; tanmateix, la majoria d'aquests habitants primitius de Roma eren de condició baixa, i les propostes de Ròmul van ser rebutjades.

Aleshores el jove monarca romà va decidir celebrar uns jocs esportius, que van atreure els sabins, una tribu veïna, i li van servir de pretext per arrabassar-los les dones durant les competicions. El rapte de les donzelles, que eren prop de set-centes, segons alguns autors clàssics, va provocar una guerra entre els llatins i els sabins. La sort de les armes va afavorir els romans, si bé només la intervenció de les dones sabines, ja convertides en esposes dels seus raptors, va aconseguir aturar la guerra perquè es van interposar entre tots dos bàndols.

Tots dos pobles es van unir sota unes lleis comunes i una monarquia doble, la de Ròmul i la del rei sabí Tit Taci. Aquest darrer va morir víctima d'un assassinat i Ròmul va continuar governant sol la ciutat durant treinta anys, fins al moment que va ser dut al cel durant una tempesta espectacular.

Aleshores va passar a convertir-se en un ésser sobrenatural en la mèmoria dels romans i va ser identificat amb el Quirí. Segons altres versions, va morir assassinat com Tit Taci.

La mort de Rem

Rem, resentit per la derrota, es va atrevir a saltar per damunt del perímetre que havia marcat el seu germà segons un ritual, mentre es burlava de la facilitat amb què es podien franquejar els murs d'aquella ciutat. Ròmul, segons la llegenda més estesa, va castigar aquest acte tan atrevit ferint de mort de Rem.

La fundació de la ciutat

Confiant en la seva sort i el seu origen sobrenatural , van decidir fundar una ciutat. De tota manera, abans van consultar els auguris . Ròmul va pujar al turó del Palatí i Rem, a de l'Aventí, per esperar un senyal del cel.

Sis voltors van volar sobre el turó de Rem, mentre que dotze ho van fer sobre el de Ròmul, amb la qual cosa el van designar com l'escollit per fundar la nova ciutat. Per fer-ho, Ròmul en va fixar els límits traçant al Palatí un solc a la terra amb l'arada. Aquest és l'origen de la Roma quadrata.

Ròmul i Rem

A Alba van regnar diversos reis. Un d'ells, Numitor, va ser destronat pel seu germà Amuli, el qual va obligar la filla de Numitor, Rea Sílvia, a convertir-se en sacerdotessa (vestal), càrrec que l'obligava a conservar la virginitat per sempre més. No obstant això, la jove va incomplir el precepte i, al cap d'un temps, va donar a llum a dos bessons, als quals va posar els noms de Ròmul i Rem. Per aquest fet, va rebre un càstig molt dur: vas er empresonada i els nens van ser abandonats dins una cistella a les aigües del riu Tíber, tot i que ella va declarar qu eren fills del déu Mart.

Mentre anaven a la deriva pel riu, la cistella es va aproximar a la riba i es va produir un fet extraordinari: una lloba que era a la vora va recollir els bessons, els va adoptar i els va alletar com si fossin els seus cadells.

Com que Amuli no sabia que els seus nebots havien sobreviscut, els dos infants van podaer créixer i convertir-se en uns joves forts. Tots dos germans, que havien arribat a conèixer el seu origen, van fer pinya per alliberar-se d'aquell oncle odiós i restaurar el seu avi Numitor en el tron.

La fundació de Roma (Roma Antiga)

Segons la tradició més acceptada actualment i la informació que aorta l'autor romà Marc Terenci Varró, Roma va ser fundada el 21 d'abril de l'any 753 aC.

Diversos autors romans van relacioner l'origen remot de Roma amb la llegenda. Segons el que explicava, el príncep troià Enees i els seus homes, quan van arribar al Laci fugint de Troia, es van unir amb la tribu dels llatins i van crear les ciutats de Lavinium i Alba Longa, aquesta última fundada per Ascani o Julus, fill d'Enees.

Exercici 2 Llatí 15/01/2010

Exercici Llatí 15/01/2010

La caiguda de la monarquia II

D'altra banda, l'oposició de rei Lluís XVI a la revolució es va manifestar quan va intentar fugir per unir-se a l'exèrcit austríac, que planejava envair França i restablir-hi l'absolutisme (Fugida de Varennes, juny del 1791). El monarca va ser tornat a París, però es va crear un clima de desconfiança envers la monarquia.

La caiguda de la monarquia I

Les reformes del període 1789-1791 satisfeien els grups burgesos moderats (girondins), perquè els concedien drets polítics i llibertat econòmica. Però àmplies capes de la població van mostrar el seu descontament: el dret de vot es va restringir als qui posseïen béns o diners (sufragi censatari), i la llibertat econòmica permetia el domini més absolut dels rics sobre els pobres.

Drets de les dones

Representació d'un club patriòtic de dones durant la revolució. La participació de les dones, privades de qualsevol dret polític, va ser constant durant el període revolucionari. S'organitzaven en clubs polítics i reivindicaven el dret al sufragi i la resta de drets civils i poítics. En aquest sentit, destaca la Declaració de Drets de la dona i de la Ciutadana, redactada el 1791 per Olympe de Gouges, on es demanava que les dones, nascudes lliures i iguals en drets als homes, poguessin gaudir dels drets naturals que els havien estat arrabassats pels homes, i s'afirmava que la Revolució no seria completa fins que les done no recuperessin els seus drets.

Assemblea Nacional

El 1791 es va promulgar una Constitució que exemplificava els ideals del liberalisme polític moderat: separació de poders, sobirania nacional, igualtat legal, sufragi censatari, etc. A més, es van redactar codis de lleis que garantien la igualtat de tots els ciutadans, es va abolir la tortura, es va oblidar a pagar impostos a la noblesa, , es van expropiar els béns de l'Església, que van ser declarats béns nacionals, i es va crear un exèrcit nacional (Guàrdia Nacional).

Drets humans

Davant laradicalització popular, l'Assemblea Nacional Constituent decretà, a la nit del 4 d'agost, l'abolició dels privilegis feudals i promulgà la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, que reconeixia com a drets inalienables les llibertats individuals i col·lectives, com també la igualtat davant la llei i els impostos.

Presa de la Bastilla

El poble de París va sortir al carrer per donar suport als representants burgesos i, davant el temor que les tropes reials no detinguessin, el 14 de juliol van assaltar la fortalesa de la Bastilla, en van agafar les armes i es van disposar a defensar per la força el procés revolucionari. Al mateix temps, al camp es va estendre el rumor que bandes organitzades per nobles cremaven les collites i mataven els pagesos, fenomen conegut amb el nom de la Gran Por. Els pagesos van reaccionar assaltant molts castells de la noblesa y cremant els registres on constaven els drets feudals.

Jurament Jeu de Paume

El monarca i una part de la noblesa no ho van acceptar, i els diputats del Tercer Estat, reunits el 20 de Juny en un pavelló de París (Jeu de Paume), es van erigir en representants de la nació (Assemblea Nacional) i es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat dels francesos.

La reunió dels Estats Generals

Pel maig del 1789 es van obrir a Versalles, presidits pel rei Lluís XVI, els Estats Generals, formats pels representans de cada estament: noblesa, clergat i Tercer Estat (burgesos). Seguint la tradició, estaven separats en el moment de delobe-rar i tenien un núnic vot per cada grup, cosa que donava la majoria als privilegiats. Els representants del Tercer Estat exigiren que la deliberació fos conjunta i que el vot fos per persona i no pas per estament, fet que els hagués atorgat la majoria.

L'explotació del Tercer Estat

La negativa de la noblesa a pagar impostos per resoldre la crisi financera i la necessitat del monarca francès Lluís XVI de convocar els Estats Generals (Parlament) perquè aprovessinuns nous impostos per resoldre la crisi financera van ser l'ocasió per iniciar el procés revolucionari.

Exercici llatí declinacions 11/01/2010