El mite fins a l'actualitat

La història de Dèdal i Íciar ha perdurat en molts àmbits diferents: des de construccions en forma de laberint que reben el nom de l'inventor, Dèdal, fins les lectures del mite com una advertència per als que desafien les lleis de la naturalesa, passant per les contínues referències als presonatges en el món de l¡aviació: no podem oblidar que Leonardo Da Vinci va intentar inventar diversos artefactos que permetessin emprendre el vol.
Des del punt de vista literari, ja ha l'edat mitjana autors com ara Chaucer i Boccaccio narren l'aventura. Però el personatge que mes ha seguït escriptors i artistes ha estat Ícar, ja que el seu tràgic destí ha servit d'inspiració per a pintures com ara les de Pieter Bruegel, Matisse, Marc Chagall, o Picasso, i les escultures d'Antoni Canova i de Rodin.
També en la literatura més recent es tracta la figura Ícar, per exemple, en el drama Ícar (1927) de l'autor italià De Bosis i L'ascens de l'F6 (1936) d'Auden i Isherwood. Fins i tot ha estat el tema central de l'assaig de Bertrand Rusell, Dèdal i Ícar: el futur de la ciència, que tracta del perills de l'ús i l'abús de la tecnologia.

Dèdal I Ícar

El mític inventor
Gràcies a les narracions d'Ovidi i Apol·lodor sabem que va existir Dèdal, un prestigiós arquitecte atenenc que era alhora inventor, escultor i constructor. A l'illa de Creta va servir a les ordres del rei Minos i va tenir el fill que ha passat a la història amb ell, Ícar.
A Creta, Dèdal va construir un artefacte a instàncies de Pasífae, esposa del rei, gràcies al qual ella va poder tenir relacions amb un bell toro, i d'aquesta unió va néixer el Minotaure. Posteriorment va haver de dissenyar el laberint, per recloure-hi el monstre antropòfag, meitat home, meitat brau. El rei Minos, espòs de Pasífae, va decidir castigar Dèdal, i el va tancar juntament amb el seu fill Ícar, al laberint,. Per l'inventorva buscar la manera de fugir volant: va construir unes ales amb plomes d'ocell unides amb cera. Abans d'emprendre el vol, Dèdal va avisar Ícar que no havia de volar ni massa avall, ja que la humitat del mar impediria el vol, ni massa amunt, ja que l'escalfor del sol fondria la cera. Però Ícar, embriagat per la llibertat que li donava el fet de volar, es va acostar massa al Sol, la cera es va fondre, les ales es van desfer i va caure al mar. Dèdal va aconseguir salvar-se i, després d'enterrar el seu fill en uyna illa que va rebre el nom d'Icària, va viure a Sicília fins que va morir.

Romans i cartaginesos a Hispània

Cap a mitjan segle III aC, els cartaginesos (habitants de Cartago, una colònia fenícia fundada el 814 aC a prop de l'actual Tunis) van ampliar la seva presència a la península per obtenir una compensació per la pèrdua de territoris (Sicília) que havia comportat la seva derrota davant de Roma en l'anomenada Primer Guerra Púnica, aizí com per obtenir recursos per pagar els tributs que la República romana els havia imposat.

Cap al 226 aC, un any després de la fundació de Cartago Nova (actual Cartagena) i davant de l'expansió dels púnics a la península, roma va promoure la signatura de l'anomenat Tractat de l'Ebre, que feia d'aquest riu el límit de l'expansió cartaginesa cap alnord. Però la concòrdia entre les dues potències va durar molt poc. La presa per part del líder cartaginès Anníbal (219 aC) de la ciutat de Sagunt, que algunes fonts romanes situaven al nord de l'Ebre, va ser considerada per Roma com a casus belli i l'any següent van començar les hostilitats que van desembocar en la Segona Guerra Púnica (218-201 aC).

Traducció i anàlisi d'un text 2

Pater Antonii miles ligionis Romanae est.
Subj....C.Nom..Atr...........C.Nom............V..
El pare de l'Antoni és soldat d'una legió romana.

Legiones Romanae pugnant et Imperium Romanum defendunt.
........Subjecte.............Verb..Conj.............C.Directe.............Verb.....
Les legions romanes lluiten i defensen l'Imperi Romà.

Pater Marci in urbe medicus est et cives sanat.
Subj.....C.N.....C.C........Atrib...V..Conj..C.D....V...
El pare d'en Marc és metge en una ciutat i cura els ciutadans.

In legionibus Romanis quoque medici sunt,
...C.Circumstancial


qui milites aegros sanant.

Traducció i anàlisi d'un text

Copia aques text, analitza'l sintticament i tradueix-lo:
Viri Romani varia officia habent.
..Subjecte.......C.Directe.......V......
Els homes romans tenen diversos oficis.

Pater Lucii et Claudiae mercator est.
.Subj.........C.Nom............Atribut.....V..
El pare d'en Lluci i de la Clàudia és comerciant.

Mercatores viri sunt qui vendunt et emunt merces varias: oleum, farinam,
..Subjecte....Atr....V.....S.................V.............................C.Directe.......................
Els comerciants són homes que compren i venen productes varis:

vinum, garum, pisces, carnem, amphoras, telas, gemmas, et cetera.
........................................................C.Directe.............................................
oli, farina, vi, garum, peix, carn, ámfores, teixits, gemmes, etc.

Claudius in officia Hispaniae garum facit;
Subjecte.C.Circum..C.Nom......C.D......V...
En Claudi fabrica gàrum en un negoci d'Hispània;

postea in proviciis Romanis garum vendit.
C.Circ..........C.Circum...............C.D........V....
Després ven al gàrum a le províncies romanes.

La Primera i la Segona Revolucions Industrials 2

Les indústries clau de la primera fase de la industrialització van ser la indústria tèxtil i la siderúrgica (producció del ferro). A partir del 1870 es van desenvolupar noves indústries, com ara la química i l'elèctrica.

La revolució industrial va impoulsar una altra revolució:la dels transports. El 1819, un vaixell de vapor va creuar per primer cop l'oceà Atlàntic i el 1825 es va construir a Anglaterra la primera línia de ferrocarril.

La Primera i la Segona Revolucions Industrials

Les dues primeres revolucions industrials van canviar els sistemes de producció:

- Van començar a utilitzar-se noves fonts d'energia: primer, el vapor d'aigua i el carbó i, en la segona fase, l'electricitat i el petroli. Aquestes energies eren capaces de moure grans màquines.

- Van aparèixer les fàbriques, grans centres amb molts operaris i amb màquines. A les fàbriques els obrers no elaboraven el producte complet, sinó que el treball es dividia en petites tasques i cada obrer s'especialitzava. Aquest sistema de treball, juntament amb la utilització de màquines, va permetre l'augment de la producció i l'abaratiment dels preus dels productes.